Skip to main content

Un episodi més en la guerra freda del Golf

La recent cimera de Riad, amb Donald Trump i els països àrabs, va representar l’oportunitat perfecta perquè tant saudites com, en menor mesura, els Emirats Àrabs Units (EAU), acabessin de cisellar l’estratègia regional dels EUA contra els seus dos principals enemics: l’Iran (coprotagonista amb els saudites de laguerra freda del Pròxim Orient) i les diverses branques dels Germans Musulmans. La patent de cors va legitimar en certa manera una intensificació de la repressió a Bahrain, on l’Iran -i ara, Qatar-és acusat de donar suport ideològic i material a l’oposició, i va encoratjar saudites i Emirats per deixar clar qui dicta les normes.

Hi va haver una època, quan la Primavera Àrab va posar en dubte tots les assumpcions sobre la regió i els seus blocs de poder, en què Qatar va aspirar a convertir-se en una potència individualista, i no va dubtar a invertir quantitats ingents de diners i esforç allà on veiés un incipient buit de poder. No només es va aliar amb els actors incorrectes -Turquia, Hamàs i tots els grupuscles jihadistes a Síria-, sinó que va eclipsar la influència i la credibilitat de l’Aràbia Saudita.

No és la primera vegada que Qatar es veu empès al centre de l’huracà pels seus veïns, però potser aquesta és la més greu en dècades. El 1992 i el 1993 van esclatar diversos conflictes a la frontera entre Qatar i l’Aràbia Saudita, i Riad va estar implicat en el fallit contracop que el 1996 va intentar restituir al poder Khalifa bin Hamad al-Thani, l’avi de l’actual emir. La crisi més recent va tenir lloc el 2014, i la reacció va ser més moderada: l’Aràbia Saudita, Bahrain i els EAU van retirar els ambaixadors de Doha al·legant raons similars. La sang, però, no va arribar al riu, i després de notables esforços diplomàtics, Qatar es va comprometre a intervenir al Iemen i ser més vigilant en el seu suport a certs moviments islamistes. Les mesures anunciades ahir no són preocupants només des del punt de vista material, sinó també perquè els països del Golf fa dies que recorren als mitjans, i no a les cancelleries, per airejar els seus greuges.

Els incidents d’ahir no fan sinó recordar-nos que el Golf no és una entitat monolítica controlada pels saudites. Igual que el 2014, no tots els països del Golf han saltat al terreny de joc. Kuwait i Oman de moment es mantenen al marge. Tots dos, amb uns vincles històrics, estratègics i econòmics amb Teheran gens menyspreables, han moderat la relació amb la República Islàmica i han actuat de mediadors a la regió. Cap, però, té ambicions regionals ni un altaveu en forma de conglomerat periodístic.

Encara és aviat per especular sobre quines concessions esperen l’Aràbia Saudita i els seus aliats si han de permetre que passi el temporal. Mentre que un canvi en la línia editorial d’Al-Jazeera - o fins i tot el seu tancament- es perfila com una aposta segura en aquest sentit, van augmentar exponencialment els rumors que apunten a un canvi de lideratge a Qatar. Un punt d’inflexió impensable sense el suport -explícit o tàcit- dels Estats Units. Un moviment que seria digne de House of cards si no s’interposessin en el camí els interessos de Washington: la base d’Al-Udeid amb 10.000 efectius nord-americans, les grans reserves de gas i petroli, poder econòmic i una xarxa d’aliances més enllà d’Occident. Els que planejaven una tempesta perfecta poden acabar xops.

Comments

Popular posts from this blog

Migrating

Aunque el título pueda referirse a uns de las varias mudanzas a los que me conocéis personalmente estáis acostumbrados, se refiere simplemente a este humilde blog, que tantas alegrias me ha dado. A partir de ahora podréis encontrar todos mis artículos en la página https://discoveringmena.blog Although the title could well refer to one of the rushed and unpredictable decisions those amongst you who know me are by now you used to, 'migrating' refers here to the new site this humble blog - which has given me so much joy - is moving to. From now on you can find all of my articles on the page https://discoveringmena.blog

Libros, películas, series y una canción para entender Israel

From Beirut to Jerusalem , Thomas Friedman (2002) Este es un libro de referencia a la hora de conocer Israel para muchas de las personas que he conocido cuando he estado en y/o hablado de Oriente Medio. Aunque teniendo en cuenta  en lo que Thomas Friedman se ha convertido , quizás recomendar uno de sus obras no parezca una introducción prometedora. En él, el periodista/comentarista cuenta en primera persona su paso como corresponsal por dos de las ciudades más simbólicas de la región en una época turbulenta como fueron los 80, desgranando en el caso del Líbano las aristas del conflicto que asolaba por aquel entonces el país, y en el caso de Israel las características y divisiones de la sociedad israelí, no únicamente desde el punto de vista ideológico en relación con el conflicto con Palestina, sino teniendo también en cuenta otros condicionantes clave, como puede ser el origen, la práctica religiosa, o las condiciones socioeconómicas.   Un grupo de israelíes celebran con band

East Jerusalemites need to be a priority in any new strategy for the Israel-Palestinian conflict

U.S. President Donald Trump’s December 6th announcement, in which he recognised Jerusalem as the capital of Israel, shed light on the significance and symbolism of the city. The priority of the MEPP is to maintain the viability of the two-state solution with Jerusalem as the future capital of two states. Any formula acceptable to both sides needs a political solution for Jerusalem and its holy places. Palestinian residents of Jerusalem are however increasingly becoming culturally, economically and socially marginalised amid institutional inertia, political and physical separation from the West Bank, as well as demographic pressures. 2017 has been a year brimming with commemorations related in one way or the other to what has come to be known as the Israel/Palestine conflict. Various events cast light on its most intractable issue: Jerusalem. Back in July, East Jerusalemites reunited and joined forces with Palestinians from the rest of the West Bank as a consequence of the crisis over I